• Iniciatives i Programes

ALLÒ QUE EL VENT S’ENDUGUÉ, O... LO MALEÏT BITXO ENS HA FOTUT!

Tothom assisteix, amb més dubtes què certeses, a les regulacions de la Nova Normalitat... en principi, podrem fer de tot... però de manera diferent.

Dit d’aquesta manera, d’entrada no sembla tant dolenta la cosa... però si anem als moments individuals, suposa un daltabaix en les normes socials no escrites, i que formen part del nostre dia a dia.

Per exemple. La nova normalitat diu que es pot fer de tot en un bar, sempre i quan, es mantingui i garanteixi una distancia de 2 metres... lògic, per prevenció... però, quin bar o restaurant podrà suportar això gaire temps? Qui restarà a gust en una bar, si s’ha de comportar com ara un robot, amb moviments automàtics per evitar contactes? Quina festa major es podrà fer, realment, garantint això? Com es podria fer el piromusical de La Mercè? Com podrem fer una cavalcada de Reis? Quina promotora podrà fer un festival (econòmicament parlant)?

Podran restar 7.000.000.000 de persones al món, sense tocar-se, i mantenint 2 metres de distancia de seguretat entre elles, per sempre més?

Dos menuts, de 4 anyets, que estiguin al parc... els hi prohibiren que s’abracin o juguin plegats de manera sistemàtica?

En gran manera, aquest serà el preu a pagar... el podrem suportar? Es pot fer?

A nivell més proper, en la proximitat del dia a dia, hores d’ara moltes persones professionals de la cultura de proximitat, o l’acció social i comunitària, estan dimensionant com s’ha d’adaptar aquesta realitat, a les dinàmiques de funcionament habitual.

Els tallers de Centre Cívic, espai Jove, Casal... quins i de quina manera es podran fer?

L’espectacle infantil, o el ball de la tercera edat de dissabte d’un Casal, com es podrà fer realment?

No es tracta d’eliminar aquestes activitats, però resta clar ara mateix, que sens dubte no tindran un funcionament com el que estem acostumats. S’haurà de limitar aforament, horaris, quantitat d’accions (per prevenció, i garantir neteja e higienització dels espais)... la qual cosa afectarà sens dubte a la participació, i la realitat del dia a dia dels espais socioculturals. En definitiva, a allò que està acostumat el conjunt de la societat

Hores d’ara, com que encara estem en un moment d’inici i retorn d’activitats (amb timidesa i moltes més limitacions), i on venim d’unes severes restriccions d’accions i interaccions socials, tothom té clar, i al cap, què cal adaptar-se, i què tot ha de ser molt simbòlic, i fins i tot s’ha de suspendre allò que és tradició (festes majors, festivals....). El moment l’exigeix, i així l’enfrontem.

Ara, al setembre, socialment el tindrem tant clar? Però, això no era temporal? Serà la qüestió que es plantegi.

Socialment s’acceptarà sense dificultats?

Personalment crec que tothom prendrà consciencia real del que suposa tot això de la Nova Normalitat, quan a la tornada de vacances d’agost, es trobi que aquesta Nova normalitat s’estén sinó de manera definitiva, sí al llarg de molt de temps, i que el “tornarem” serà molt relatiu... ja que no serà igual que abans.

I es farà un comparatiu (és inevitable), amb com funcionava tot abans... i serà aquí quan direm: “allò que el vent s’endugué”.

Article de Mario Granados. Director de projectes juvenils i culturals, Iniciaitves i Programes. 

Contacte

Telèfon: 936372111

Correu electrònic:

iniciatives@grup-ip.cat

bcn@grup-ip.cat

  • Google+ Long Shadow
  • LinkedIn Long Shadow
  • Twitter Long Shadow

© 2019 per Iniciatives i Programes S.L.