• Iniciatives i Programes

MAMA, PAPA… SOC GAI

Quan arriba aquest moment, no és una alliberació, és un esglaó més, i potser el més gran.

El moment en què vaig verbalitzar a la meva família la meva orientació sexual, no esperava una festa, ni esperava tot el que va succeir, només esperava enteniment. Aquesta és la meva escalada vital. I pot ser semblant a la de qualsevol altra persona.

Des dels 12 anys sabia que alguna cosa en mi no era normal (anys després, he après que "normal" és un programa de la rentadora). Era un moment familiar delicat, el meu pare treballava molt i no coincidíem per horaris i la meva mare treballava i, a més, cuidava de la seva mare; i jo començava a estudiar en un centre educatiu nou, rodejat de persones que no coneixia i venint d'una educació primària on em feien el buit a l'aula (era el típic grassonet, amb olleres i treia bones notes). Era l'any 1998.

Un dia de tants, comences a sentir atracció per una altra persona, però no és com m'havien explicat a l'escola, no és com m'havien ensenyat a casa, no és com la resta del meu entorn. És una persona del teu mateix sexe. El cap ho excusa com una bona amistat, però la teva ànima comença un viatge sideral, s'enlaira, sense preparació i surt propulsada cap al desconegut. El dia a dia, de cara a la façana, tot continua rodant, però per dins és un infinit de dubtes, un marcià abandonat, l'única persona del món que li passa, una lluita continua entre el cap i l'ànima.

Passen els anys, i em passo les tardes sol a casa. M'aparto per poder escoltar-me, però és l'últim que faig. Any 2001, tinc 15 anys. Entre deures i treballs, entro a Google (Sant Google!) i escric: sóc un noi que li agraden els nois. Enter. Buscant. I apareix una paraula: homosexual. Per fi tinc una definició, una etiqueta. No sóc l'únic ésser del món al qual li passa. No estic malament de cap. És habitual. Passo tardes i tardes buscant informació, xatejant amb persones d'arreu que m'entenen, que em consolen, que m'ajuden. I davant de la pantalla, parlant amb persones que no conec de res, que són com jo i, de forma anònima, puc ser qui sóc.

La meva vida d'adolescent la vaig passar tancat a l'habitació, descobrint-me, sense sortir de casa, només per anar a l'institut. Però un dia tot canvia, amb 17 anys entro a batxillerat. Estic preparat, em conec bé. Gaudeixo de ser qui sóc, ningú em jutja, trobo amics. Començo a sortir amb una colla, cosa que no havia fet mai. La colla m'accepta. I quan decideixo verbalitzar la meva orientació, tota la colla m'abraça. Em sento fort. Ja he fet els 18 anys, i és el moment de dir-li a la família. Dimecres. Hora de sopar. El meu pare acaba d'arribar de la feina. "Mama, papa, us haig de dir una cosa". Silenci sepulcral. "Sóc gai". El meu pare deixa de sopar i s'aparta del meu costat. Comença a culpar a les noves amistats de la meva orientació sexual. La meva mare plora. Jo no esperava que obrissin una ampolla de cava i celebrar-ho, però tampoc esperava fer-los mal. Em tanco a l'habitació. L'endemà, torno de l'institut, i la meva família plora. Em torno a tancar a l'habitació, buscant suport a Internet. Divendres. M'aixeco i trobo al meu pare despert, preparant cafè. Em demana si vull un cafè, li responc que si i m'abraça. Tot s'ha acabat. No cal dir res, només ens fonem en una abraçada. Sé que la meva família em fa costat (setmanes després van ser ells qui van verbalitzar davant de tota la família la meva orientació sexual). Em protegeixen.

Quan una persona decideix verbalitzar la seva orientació sexual, pretén fugir de la persona que no és, de la vida que s'ha emmascarat, del tot el que no vol viure. Pretén viure en plena felicitat i en concordança amb la seva ànima. Pretén que les persones que més s'estima, l'entengui, l'acompanyi i l'ajudi. Pretén que els anys de patiment, s'acabin. Pretén trencar la gàbia social en la qual va decidir tancar-se per no ser "normal" (seria millor el terme habitual).

Quan alguna persona et verbalitzi la seva orientació sexual, allibera-la.

Article d'Alberto Blanco, director de l'Ateneu de Cultura Popular Can Batllori.

Contacte

Telèfon: 936372111

Correu electrònic:

iniciatives@grup-ip.cat

bcn@grup-ip.cat

  • Google+ Long Shadow
  • LinkedIn Long Shadow
  • Twitter Long Shadow

© 2019 per Iniciatives i Programes S.L.