• Iniciatives i Programes

HOMES DISSIDENTS?

Vivim en una societat patriarcal, dominada per homes blancs i aquesta probablement és una de les poques afirmacions sense cap contradicció que trobem a les ciències socials.

Des que la humanitat es va trobar en confluència amb el creixement demogràfic i conseqüentment econòmic amb l'aparició del sistema capitalista, els homes i les dones hem patit un distanciament significatiu dels rols de cada gènere respecte a la vida en societat. Hi ha múltiples estudis que recullen l'origen d'aquesta segregació i l'origen del sistema patriarcal, deixant de banda els arguments biologistes i essencialistes com l'argument "dels homes caçaven i les dones recol·lectaven", potser molt poques s'han parat a pensar que com sempre les ulleres amb les quals mirem la història són les ulleres del patriarcat.

Per tant, en una societat d'aquestes característiques on existeix un gènere opressor i un gènere oprimit, que significa ser un home dissident? La teoria suposo que per aquells que ho volen ser, està clara. Desafiar el grup dominant d'homes. Desafiar el poder i els privilegis masculins. Entendre quins són els privilegis de cada un. Introspecció personal i visibilització de les violències masclistes. No ser còmplice i intentar canviar el teu entorn. No reclamar reconeixement per les accions que un fa en contra del patriarcat. Sempre recordar que si ets un home, mai podràs sentir que és anar sola pel carrer de nit i sentir que poden fer-te alguna cosa més que robar-te, i per tant no apropiar-se de cap discurs per què com a home no pateixes aquestes opressions.

Però a la pràctica, construir-se i desconstruir-se no és tan fàcil com sembla. Les paraules es converteixen en paper mullat, i els sentiments i els pensaments d'un home en deconstrucció comencen a semblar-se a un guerrer que lluita constantment contra si mateix. I cada acció bona que compleix amb aquest desafiament cap a la dominació masculina es converteix en un pas endavant, i que a la vegada s'ha de saber gestionar per no caure en l'autoreconeixement i en el simple fet d'exposar que ets un home feminista i dissident. És la nostra responsabilitat, la nostra lluita contra el patriarcat es fa en silenci.

Com a home, tens totes les facilitats al teu abast, i tots els privilegis que un es pugui imaginar, si a més de ser home, no hi ha cap eix d'opressió que t'afecti, com la classe, l'orientació sexual, etc. Però resulta que a mesura que vas creixent, veus que la teva manera de ser i actuar davant d'altres, és ofensiva per molts col·lectius. A més, detectes que t'han ensenyat a no sentir, a ser un mur, a no expressar cap sentiment, ja que els sentiments en aquesta societat signifiquen debilitat i un home no pot ser dèbil. Per tant un home en deconstrucció es troba davant d'una gran contradicció, com puc ser fidel als meus ideals si potser no tinc la intel·ligència emocional adient per afrontar un problema de tanta dificultat que afecta un mateix, ja que ser un home dissident significa anar totalment en contra de tot el que t'han ensenyat des que va començar la teva existència.

Totes aquestes consideracions fan que un a més de voler complir amb els seus principis igualitaris, fan que també es qüestioni quin tipus de masculinitat té. Com em relaciono amb la societat? És una pregunta complicada de respondre si un vol ser honest amb si mateix i no vol ser un hipòcrita. Un ha d'assumir que és masclista i ha d'assumir que ha de canviar. Però la masculinitat, i en particular la masculinitat hegemònica descrita per múltiples autors, com el gran monstre que oprimeix (entenent aquest monstre com tots aquells comportaments que ens defineixen en societat, per tant no és un monstre aliè al nostre ser, sinó que malauradament cadascú de nosaltres el portem dins) i totes les característiques que aquesta comporta està tan arrelada que enfrontar-s'hi és un exercici necessari però a la vegada complicat.

L'etapa de l'adolescència és la gran fase de la vida on un mateix es construeix com a persona, crea la seva identitat i és un receptor constant de tots els estímuls de la societat. Si es vol encaixar, t'has d'agenollar d'avant de múltiples agents socialitzadors que modelen el teu caràcter i la teva forma d'actuar. Si parlem de les masculinitats, podria extreure mil i una situacions que he viscut en la meva adolescència que ara puc vincular com a experiències socialitzadores de gènere. Les relacions de poder amb els companys de l'escola, el fet de fer-se un home, és a dir, l'efecte controlador entre homes per "no ser una dona", per "no ser un nen" o per "no ser homosexual" (triple negació), l'espai ocupat pels nois a l'escola, la violència entre homes adolescents. Simplement, ser un més dins una societat patriarcal i visualitzar un túnel sense sortida que et marca el camí.

Quan un entra en aquest procés de socialització i paral·lelament entra en aquest procés d'auto identificació, és a dir, de la creació d'un mateix, de decidir qui vols ser i per què, al viure en una societat patriarcal el més comú és que estiguis condemnat a patir les conseqüències d'aquesta societat patriarcal i de fer-te a la idea que un home no neix sent home, sinó que un home es fa pels seus actes, per què s'ho ha guanyat, per què ho ha demostrat davant de la societat, que ja no és un nen i és tot allò masculí que la societat espera d'ell.

Tot i que el període de l'adolescència és molt important per la construcció social d'una persona com a individu, també cal saber que al llarg de la nostra vida anem rebent diferents inputs i diferents processos de socialització, anem aprenent i la nostra moral es pot construir amb una base sòlida anomenada experiència. Però aquí entra el component de la "sort" dins l'equació, entenent aquest concepte de la sort com una falta d'oportunitat, no de responsabilitat, és a dir, tothom té l'oportunitat d'educar-se en un entorn masculinitzat i patriarcal, però només uns pocs al llarg de la seva vida poden viure experiències o topar-se amb altres individus que els faran dubtar de tot allò que prèviament el món els ha ensenyat. Per tant, hi ha una falta d'oportunitat per entendre aquest qüestionament, però fa falta responsabilitat, perquè t'afecti en el teu dia a dia i et sentis tan incòmode que sentis la necessitat de canviar. Sort com a condició necessària, però no suficient. Per tant la lluita contra el patriarcat està liderada per dones emancipades i acompanyada d'homes que han pogut identificar i actuar respecte a els seus actes com a perpetuadors d'un sistema jeràrquic de gènere que determina la nostra vida en societat.

El que és significatiu, és el simple fet que si no tens el component de la "sort" a favor teu estàs condemnat a perpetuar les actituds masclistes que has anat rebent per part de tots els agents socialitzadors i que t'han construït com a persona en societat. De manera estructural, des del primer moment, des que tenim el primer contacte amb l'educació, rebem una socialització estandarditzada, amb uns rols de gènere molt marcats a l'escola bressol, on hi ha joguines per nens i per nenes, que ja determinen certs rols que més tard es convertiran en privilegis i discriminacions. Pocs infants poden gaudir d'una educació lliure de gènere i els que tenen aquesta sort tampoc són lliures d'estereotips de gènere, ja que tots els racons d'aquesta societat estan impregnats de gènere i de la dominació patriarcal. Per tant, és en un procés de socialitzador més avançat en el temps, en el qual pots arribar a entendre que tot el que has après és erroni, arribant a qüestionar totes i cada una de les afirmacions que et fan ser home i entendre que els rols de gènere ens perjudiquen en tant que ens fan ser potencials opressors. Però només s'hi arriba si un té "sort" i rep aquests inputs acompanyats d'aquest altre procés de socialització, si no malauradament perpetuarem les actituds i les accions que ens han ensenyat inclús abans de tenir ús de la raó.

La meva intenció no és enviar un missatge obscur i negatiu, al contrari. Crec en el relleu generacional, i crec que si tots i cadascun de nosaltres, els homes fem un pas endavant en aquesta lluita i ens impliquem sempre que sigui en silenci sense buscar el reconeixement, tenim molt a guanyar. Tant nosaltres mateixos com a la societat que deixarem a les futures generacions.

Una lluita interna que no té un final.

Aleix Fornes, politòleg i coordinador de plans educatius de ciutat.

Contacte

Telèfon: 936372111

Correu electrònic:

iniciatives@grup-ip.cat

bcn@grup-ip.cat

  • Google+ Long Shadow
  • LinkedIn Long Shadow
  • Twitter Long Shadow

© 2019 per Iniciatives i Programes S.L.